Alex Baena i Ayoze Pérez pertànyen a eixa classe de futbolistes made in Spain, aquells que el gran Zapatones catalogava d’esos locos bajitos. Quan els Xavi, Iniesta, Silva han desaparegut, o alguns com Santi Cazorla cotinuen al tall volent ser profetes en la seua terra, però lluny del glamour de l’elit, apareixen estos dos futbolistes baixets, amb qualitat, que formen una de les millors parelles de la lliga. Més enllà dels números, Gustavo, l’estètica. Baena i Ayoze fan del futbol una cosa senzilla i, al mateix temps, bella i quasi poètica. La connexió en els esports de grup és quasi mecànica, com aquella que tenia Messi amb Jordi Alba o Mendieta amb el Piojo. Diliciosa.
Baena i Pérez, Alex i Ayoze fan que vore els partits del Vila-real, fins i tot els grissos, com el de Vallecas, sempre pare la pena perquè, del no res, aparéixem per a crear art o fer un gol. Baena, des dels 11 anys al club i cessió al Girona que li va servir de trampolí. Combina joventut (medalla d’or olímpica) amb qualitat (campió d’Europa amb la selecció), és atrevit però també un poc impulsiu i vehement. Ayoze és el cafetitos, gest que acompanya a la celebració de cada gol, acompanyat d’altre canari com Yeremi Pino, i del mateix Baena, la joia de Roquetas de Mar. Canari, va canviar la passió del Villamarín, per l’estilisme que es veu a una Ceràmica acadèmica i experta
Espere, Gustavo, que eixos baixets tornen a dominar el futbol espamyol perquè amb l’anterior guanyaren un mundial. I perquè l’adn del futbolista espanyol marca tendència, per qualitat, i a ara també, per potència i físic. Amb Baena i Ayoze el Vila-real ja ha fet el brindis de la permanència però n’estic segur que, amb ells, i un Vila-real més de Marcelino, més segur i fiable, la Champions no serà un somni, sinó una realitat. Posa’t a roda Gustavo